Àrea temàtica: Educació (primària)

Programa de la UE: Sòcrates (Comenius 1)

Nom del projecte: La ciutadania a l’era cibernètica

Institució cap de fila / consorci de socis: St Joseph's Primary School, Milngavie, (Escòcia)

Descripció de l’estudi de cas

Introducció

Els socis escocesos i suecs d’un projecte anterior de força èxit, finançat per Comenius, volien continuar mantenint el contacte i, amb aquesta finalitat, es va cercar una font de finançament que els permetés encetar, el curs 2002-2003, un projecte de tres anys de durada. Es va buscar expressament una escola de Catalunya, que té el català com a llengua principal d’ensenyament, perquè s’incorporés al projecte.

Selecció de possibles fonts de finançament de la UE: cerca, recopilació i anàlisi de convocatòries de propostes

L’escola cap de fila té un coordinador de Comenius, amb la tasca específica de fer un seguiment de les convocatòries de propostes pertinents de la UE.
L’escola ja tenia experiència en el disseny de propostes per a convocatòries de la UE, que havia adquirit al projecte anterior Comenius 1. Va fer servir tota la informació disponible que anunciava la convocatòria de propostes, per mitjà de dues fonts: el web Europa (http://europa.eu.int) i el web del British Council (http://www2.britishcouncil.org/socrates).

D’altres fonts de finançament

No es van buscar altres fonts de finançament, perquè els projectes Comenius 1 no podien utilitzar altres fonts de finançament. L’aportació de les escoles va ser, per descomptat, en forma de temps de treball del personal.

Socis

L’equip estava format per cinc escoles de cinc països. Les persones responsables eren:
Peter Quail: St Joseph's Primary School, Milngavie, Escòcia
Karin Israelsson: Uslands Skola, Alnö, Suècia
Carme Florit: CEIP Santa Anna, Premià de Dalt, Catalunya
Giovanna Knasso: Scuola Elementare Kassel, Florència, Itàlia
Florin Maris: Scoala Cu Clasele I-VIII Nr. 2 Lugoj, Romania
El coordinador escocès ja havia treballat en un altre projecte amb els socis suecs.

Finalitats / objectius del projectet

L’objectiu més important era (i) desenvolupar el concepte de ciutadania dins del currículum i (ii) oferir als alumnes l’oportunitat de desenvolupar les seves habilitats en matèria de TIC en un context adient.
El projecte es va dissenyar específicament per a subratllar-ne la dimensió europea, per mitjà del concepte de ciutadania. En implicar els alumnes en la utilització de les TIC amb una finalitat concreta, el projecte aportava valor afegir al procés educatiu de cada país participant.
El coordinador escocès va establir les finalitats i els objectius, a partir de les Prioritats Nacionals marcades pels HMIE (Inspectors d’Ensenyament de Sa Majestat) per a les escoles escoceses. Un cop es van identificar aquests objectius, es van compartir amb els altres mitjançant el web Partbase (vegeu més avall) i es van comentar amb cada soci del projecte. Posteriorment es van introduir les modificacions pertinents a les finalitats i els objectius, per a adaptar-los a les necessitats de cada institució participant i al sistema educatiu del seu país (vegeu més avall).

Problemes i/o dificultats apareguts en el disseny de la proposta

Per a dissenyar el projecte, es va aprofitar l’experiència acumulada pels socis escocesos i suecs al primer projecte.
Quant al nivell d’implicació, responsabilitat i participació de cada soci, es va proposar i acceptar que l’escola escocesa coordinés tot el projecte i que cada soci coordinés la feina a la seva institució, però mantenint contactes freqüents per correu electrònic amb la resta de socis i, en particular, amb l’escola coordinadora. De fet, es va decidir que el correu electrònic fos el principal mitjà de comunicació entre els socis, tot i que es van preveure i dur a terme reunions anuals presencials amb el coordinador.
L’elecció d’aquest mitjà de comunicació va fer que la contribució dels socis fos bastant diferent, tant durant el disseny del projecte com més endavant, a la fase d’implementació, depenent de la seva capacitat d’accés a Internet i a les TIC. Els socis escocesos i suecs eren els que hi tenien més accés, mentre que els italians i romanesos eren els que n’hi tenien menys. D’altra banda, pel que fa a la utilització de les TIC, s’han de tenir en compte les diferents habilitats del personal de cada escola i del coordinador (que, de fet, també fa de coordinador de TIC a la seva escola).

Segons el parer del coordinador, el fet d’incloure almenys un soci experimentat en un projecte pot ajudar a evitar alguns problemes d’organització i de calendari. Al primer projecte hi havien sorgit alguns problemes en aquestes àrees i l’experiència extreta va ser valuosa per al següent projecte. Tots els futurs socis percebien els problemes i els reptes de manera semblant. Enfocaven positivament els problemes i compartien el desig de resoldre’ls en benefici del projecte.
Els coordinadors de cada escola es van trobar a Catalunya per a comentar els problemes de cada institució i buscar solucions conjuntament. Els socis van detectar tres problemes importants: (1) la necessitat d’assegurar la impartició contínua del currículum nacional a cada centre, mentre que es desenvolupava, a la vegada, el programa de treball del projecte; (2) la necessitat de disposar de possibilitats de traducció a cada escola participant, i (3) la desigualtat d’equipament de TIC als centres participants.
Per a resoldre aquests problemes, els socis catalans i escocesos van acordar compartir els seus coneixements en TIC, mentre que els catalans i els suecs van acordar ajudar amb les traduccions quan calgués.

Anàlisi dels sectors interessats

No es va dur a terme cap estudi o enquesta abans de dissenyar el procés, amb vista a identificar els possibles beneficiaris del projecte, perquè la qüestió era clara: els beneficiaris del projecte havien de ser els alumnes i el personal de les escoles implicades. Es va fer una enquesta entre les persones d’Escòcia implicades en el projecte i, després de l’èxit del projecte anterior, es va obtenir una resposta encoratjadora per a iniciar-lo. Tot i que els alumnes i el personal de les escoles participants havien de ser els objectius principals, sempre hi va haver la clara intenció que el coneixement sobre el projecte s’estengués a tota la comunitat.
Es van estudiar els interessos de diferents persones i organitzacions amb relació al problema o al repte en qüestió, tot comentant la possible participació en el projecte amb el personal i el director de totes les escoles que es va pensar que hi podien estar interessades.
Amb tot, no es va consultar directament els beneficiaris del projecte –els alumnes i el personal de cada centre– sobre el procés de disseny. El personal s’hi va implicar a l’etapa inicial, però els alumnes van quedar al marge d’aquest procés.


Selecció del tema
La qüestió de la ciutadania a Europa té una clara dimensió europea i entra dins de les prioritats establertes per les directrius de la UE; el mateix es pot dir del desenvolupament de les habilitats en TIC.
Els socis italians van mostrar una certa reticència en alguns aspectes de l’element “ciutadania” del projecte, perquè percebien les qüestions relatives a la “resolució de conflictes” com a contràries a les exigències de les seves autoritats educatives. Es van modificar els títols dels elements del projecte per a adequar-los a les exigències d’alguns socis.

Creació d’un equip per a concebre i dissenyar la proposta

El coordinador escocès va informar sobre un nou projecte a Partbase, una base de dades virtual de grups interessats en projectes Comenius, finançada per la UE. Dissenyada inicialment per a projectes Sòcrates (Lingua E i Comenius 1), Partbase és una eina fàcil d’utilitzar que us permet trobar socis en altres països europeus per als vostres projectes escolars d’àmbit europeu. Amb Partbase és possible: (1) introduir a la base de dades informació sobre el vostre centre i les vostres idees per a un projecte, de manera que els possibles socis hi puguin tenir accés, i (2) accedir a les idees d’altres institucions sobre un projecte per a poder decidir amb qui us agradaria treballar”: http://partbase.programkontoret.se/frameuk.htm .
El coordinador escocès va contactar amb els socis suecs, responsables d’un projecte que va rebre finançament en una convocatòria anterior del mateix programa. De fet, els socis escocesos i suecs havien treballat junts en el projecte anterior. Després es va convidar els socis catalans, italians i romanesos a afegir-se al projecte. L’escola italiana havia treballat en un projecte anterior Comenius 1 amb altres socis, però l’escola catalana no havia treballat en cap projecte anterior. L’escola romanesa tampoc no havia treballat abans a cap projecte Comenius, però tenia alguna experiència a relacionar-se amb altres escoles de la UE. Tota aquesta experiència es va aprofitar en el procés de disseny del projecte.
Els contactes van assegurar la inclusió de socis experimentats, que es podien comunicar en anglès, però que feien servir una altra llengua “menys coneguda”.

Sistemes d’autoavaluació (ante, ex, post)

El dissenyador de la proposta va tenir en compte els possibles riscs per a l’èxit del projecte amb relació a un dels criteris exigits per a rebre finançament: els projectes Comenius només podien funcionar amb tres socis o més. Per a reduir el risc que la proposta fos rebutjada o que el projecte fracassés, se’n van buscar cinc.
Alguns dels procediments d’avaluació acordats van ser:
· Seguiment continu del progrés de les activitats del projecte, mitjançant un registre de tots els correus electrònics i la correspondència enviada, que es visualitzava a cada classe.
· Informació periòdica per correu electrònic entre tots els socis sobre l’agenda d’activitats acordada.
· Creació d’un compte bancari Comenius i control de les despeses mitjançant programari de gestió escolar.
· Reunions entre els directors de les escoles i el coordinador per a avaluar els progressos fets
· Visualització dels treballs dels alumnes propis i dels alumnes dels socis dels altres països
· Retroacció per part de pares, professors i alumnes.
· Comunicacions/comentaris de les escoles participants.
· Assessorament per part de tècnics de qualitat educativa responsables de relacions internacionals.
· Compartició d’experiències entre els socis, a les reunions fetes en el marc del projecte.

Llengua o llengües de treball

Es va acordar que la llengua de treball seria l’anglès. A l’escola escocesa no hi havia ningú que pogués utilitzar altres llengües. Pel que fa a la resta de socis, totes les escoles tenien almenys dues llengües més de la UE al seu currículum, una de les quals era l’anglès.
El projecte es va concebre específicament per a incloure parlants d’algunes de les llengües menys utilitzades a Europa.
Encara que l’anglès era la llengua principal de comunicació del projecte, s’encoratjava els nens a compartir frases i expressions de la seva llengua amb els companys de les altres escoles.
Hi va haver alguns problemes entorn a la utilització d’algunes frases en anglès, que van provocar algun problema o malentès entre els socis. Els socis escocesos feien servir algunes paraules i frases que, tot i que dins el seu entorn educatiu s’entenien, estaven mancades d’una certa subtilesa a l’hora de formular-les per escrit, i això causava alguns retards i dificultats. Aquest tema es va resoldre amb una utilització més racional de l’anglès i incloent-hi un text explicatiu, quan era necessari.
Es va simplificar el contingut d’alguns temes, per a facilitar-ne la traducció.
(1) Es va escollir Catalunya perquè el català entra dins de la categoria de llengües menys conegudes, tot i que al seu territori també s’hi parla el castellà. El coordinador escocès va ser qui va promoure la participació de l’escola catalana perquè hi va veure similituds amb el seu país, que podrien beneficiar el seu grup d’alumnes.
Encara que a l’escola catalana hi havia un bon nombre de professors que dominaven l’anglès, la grandària de l’escola va suposar uns certs problemes pel que fa al volum de traducció necessari.
També va sorgir algun problema en el cas d’alguns nens catalanoparlants, a qui es començava a ensenyar castellà i anglès de molt petits. D’altra banda, hi havia un nombre important de nens que tenien una llengua materna diferent, per exemple, l’àrab
(2) Els socis suecs, encara que parlaven una de les llengües poc utilitzades, tenien un domini considerable de l’anglès, cosa que reduïa la necessitat de traduccions.
(3) Els socis romanesos també parlaven una de les llengües poc utilitzades, però, en el seu cas, l’anglès no era una llengua significativa a l’escola i, per tant, hi havia problemes de traducció.
Això representava una càrrega feixuga per als pocs professors que tenien un bon domini de l’anglès

Determinació del pla de treball i temporalització
El soci escocès, com a coordinador de l’escola, va redactar la proposta inicial i la va enviar per correu electrònic a cada soci perquè hi introduïssin les modificacions que consideressin pertinents o bé l’aprovessin. Després dels comentaris i les modificacions, es va acordar un pla final de temes/treball i el calendari corresponent i es va enviar a les institucions participants. Els cinc socis van acceptar la redacció final després d’una reunió a Catalunya.
El soci escocès havia de ser el principal coordinador del projecte i, per tant, se li va encarregar la redacció de la documentació que havia de sotmetre a l’aprovació dels socis. Aquesta documentació comprenia els informes anuals i les tres presentacions anuals de documentació exigides pels organismes estatals per a l’aprovació del projecte.
Es van haver d’ajustar les dates clau per a adaptar-les a les diferents dates d’inici i finalització dels semestres i períodes de vacances
Els coordinadors van haver d’ajustar els continguts per a adaptar-los a les exigències del currículum de cada Estat.

Emplenament de formularis
El coordinador escocès va tenir problemes a l’hora d’emplenar els formularis de la UE. L’organisme estatal pertinent, el British Council, tot i que era el responsable de la convocatòria de presentació de sol·licituds per part de centres educatius en representació de la UE, semblava ignorar una bona part del procés educatiu propi de les escoles escoceses. Es va retornar al coordinador una presentació inicial, clara i concisa, on s’indicava cada tema, àrea curricular i resultat, perquè no incloïa explicacions de cada detall de tots i cada un dels processos i resultats educatius que contenia la proposta.
El problema es va resoldre enviant un document addicional de 15 pàgines força detallat, com a annex al formulari de sol·licitud, sobre els fonaments, el procés educatiu, les valoracions, les avaluacions, els procediments de control i els resultats esperats de la nostra proposta.
Els organismes estatals dels altres participants no van exigir aquest nivell de detall.

Qüestions pressupostàries
Tenint en compte que el projecte havia de rebre el 100% de finançament de la UE, i a partir de l’experiència anterior que es tenia, la preparació del pressupost de la proposta i la seva distribució entre els socis no va representar cap problema.
Es va llegir acuradament la informació financera de la convocatòria de propostes de la UE i es van complir totes les normes referents a despeses de viatges, allotjament i dietes i altres elements pressupostaris.

Comentaris o recomanacions

Tot i que la proposta es va redactar i presentar a temps, tenint en compte els terminis de presentació de la proposta, malauradament els socis italians no van poder participar en l’últim any del projecte, perquè, a causa d’un retard, no van poder presentar a temps la seva proposta a l’organisme estatal pertinent.

Per a més informació:
Adreça:
Peter Quail
St Joseph's Primary School

Milngavie, Scotland
Tel 00 44 (0)141 956 1600
Fax 00 44 (0)141 955 1558
Adreça electrònica: pquail03@st-josephs.e-dunbarton.sch.uk,peter@pquail.com
Projecte URL: http://www.euro-kids.org
Lloc web de l’escola: http://www.euro-kids.org/scotland/stjoes/index.html