Àrea temàtica: Societat de la Informació

Programa de la UE: Information Society Projecte Office (ISPO) (Oficina del Projecte de la Societat de la Informació), una lína de finançament dirigida per l’oficina del Comissionat per a temes i projectes especialment seleccionats (actualment no operativa).

Nom del projecte: D3: Developing Digital DemocracyLead (Desenvolupament del Lideratge de la Democràcia Digital)

Institució/Consorci de socis: Universitat de Gal·les, Bangor

Descripció de l’estudi de cas

Introducció

La proposta va sorgir en un moment en què es començava a parlar de convergència (de quina manera els vincles entre la xarxa i la radiodifusió canviarien la nostra manera de fer les coses). També era el moment en què el neoliberalisme conduïa a una intensificació de la descentralització territorial, de manera que semblava possible que el País de Gal·les tingués un Parlament regional propi. Mentre això arribava, també el canal S4C, el canal de televisió en llengua gal·lesa, va voler tenir en compte el grau d’acompliment de la seva finalitat envers els espectadors, una iniciativa que també es deriva del punt de vista neoliberal sobre la finalitat i la responsabilitat. És a dir, que una sèrie de coincidències, juntament amb la nostra comprensió i anàlisi, van donar lloc a l’oportunitat.

Selecció de possibles fonts de finançament de la UE; cerca, recopilació i anàlisi de convocatòries de propostes

La vam localitzar a la convocatòria de projectes, una font on busquem constantment.

D’altres fonts de finançament

La proposta havia de ser àmplia, però vam convèncer el canal televisiu que contribuís en espècie, dedicant programes específics a debatre temes, prèviament al debat per Internet. Això va significar publicitat per a la cadena i, al mateix temps, una contribució al finançament de la proposta.

Socis

L’elecció de socis tenia molt a veure amb la immediatesa amb què adoptarien el sistema de transmissió digital i, d’altra banda, amb els seus sistemes de govern intern. És a dir, el projecte mateix va conduir a la selecció dels socis. Cada localització havia de tenir coneixements en algun aspecte de la tasca, però molts temes eren nous per a tots nosaltres. En aquests casos, va caldre fer molt aprenentatge sobre la marxa. De tota manera, el marc de referència es derivava de l’aplicació del projecte, la qual cosa ja fixava els principals paràmetres de la tasca. Cada soci va dur a terme la mateixa feina, en essència. El soci cap de fila es va fer responsable d’administrar el projecte, i els comitès de direcció regionals i de projecte van incorporar representants dels organismes de radiodifusió respectius. La comunicació entre els socis es feia primordialment per correu electrònic.
Sabent que S4C i que la corporació sueca de radiodifusió serien els primers que adoptarien la convergència, vam incorporar els suecs al projecte, després els irlandesos i després el gaèlic. Coneixíem els socis irlandesos a través de la feina duta a terme per col·legues nostres. També coneixíem els socis suecs, que al seu torn van incorporar la radiodifusió de Suècia. El soci gaèlic va venir gràcies a un altre soci. El projecte actuava tenint en compte quatre grups lingüístics: el gal·lès, l’irlandès, el gaèlic i els parlants finesos de Suècia. A cada localització es va escollir una única comunitat local. El criteri d’elecció es va basar en la facilitat, però una condició era que totes les localitzacions tinguessin accés a Internet, que en aquella època no era ni molt menys universal.

Finalitats/objectius del projecte

Una de les tasques que havia de dur a terme un canal de radiodifusió regional era transmetre les sessions del Parlament regional. Si això es feia després de la convergència, en teoria seria possible passar del sistema actual de democràcia representativa a la democràcia participativa. És a dir, que l’arribada de les TIC i de la convergència farien la representació innecessària, ja que ara tothom tindria la capacitat d’implicar-se en el debat polític. També argumentàvem que perquè qualsevol sistema fos democràtic, calia que incorporés totes les llengües significatives i, per tant, els diferents grups lingüístics representats en aquella democràcia. El projecte era, de manera ostensible, una prova pilot precisament per a un sistema d’aquest tipus. Per tant, si el meu representant, o, de fet, qualsevol representant, feia una intervenció al Parlament, i tinc la seva adreça de correu electrònic, podria enviar-li un missatge que li permetria incorporar el meu punt de vista al debat. Fora de la cambra, els temes de debat es podien sotmetre a la discussió pública, en un espai de debat fet a mida.

Recopilació i presa en consideració d’experiències d’altres projectes

Havíem explorat a fons el tema de la democràcia en línia, abans de redactar la proposta. Però el caràcter innovador del projecte comportava que no hi havia cap projecte semblant amb què poguéssim documentar-nos per adquirir experiència.

Problemes i/o dificultats apareguts en el disseny de la proposta

Els principals actors implicats en la nostra concepció eren els partits polítics, el sector dels mitjans de comunicació i els organismes responsables de l’Administració pública. Calia engrescar-los a tots en el projecte. Els partits polítics n’estaven encantats, en el sentit que els permetia accedir ben bé al públic que s’esforcen per influenciar. Semblantment, l’Administració pública també desitjava contribuir-hi, per la possibilitat de veure el valor futur del que es proposava. Les principals dificultats giraven entorn del grau d’alfabetització informàtica dels polítics que havien d’aprendre com engegar un ordinador!

Anàlisi dels sectors interessats

Els principals grups interessats eren les institucions polítiques i les cadenes regionals de radiodifusió. Era un moment en què aquests desenvolupaments figuraven al capdavant dels temes que més els preocupaven. D’altres destinataris eren les institucions acadèmiques i de recerca aplicada, que s’esforçaven per fer avançar els objectius. Sempre hi ha el perill que alguna de les parts intenti emparar-se de la iniciativa i desenvolupar-ne els avenços, sense comptar amb els que van dissenyar el projecte inicial.

Anàlisi de la situació actual (arbre de problemes)

Les eines de TIC que havien de permetre que el debat tingués lloc s’havien de construir en totes les llengües significatives. De manera semblant, calia elaborar una plataforma d’aprenentatge en què la població pogués aprendre sobre el context polític dels temes subjectes al debat. No hauria estat pas realista esperar que la majoria de la població pogués debatre amb els polítics partint d’una base de menys informació i coneixement. Al País de Gal·les, faltava molt poc per a les eleccions al Parlament, de manera que vam propiciar el debat dels diversos candidats amb, per una banda, la comunitat seleccionada, i, per l’altra, la població gal·lesa en general. Cada regió escollia la manera com preferia enllaçar la societat civil amb la representació política.
Vam preparar sessions per a petits grups, físicament a la mateixa localització dins de la comunitat seleccionada, ja que l’accés a Internet a les llars era molt reduït.

Establiment d’un equip per definir i dissenyar la proposta

En ocasions, els objectius del projecte no s’entenien de la mateixa manera per part de tots els socis. Com que el soci cap de fila havia concebut i dissenyat el projecte, la integració real dels socis s’havia d’esperar al moment de posar en pràctica la feina. No és pas la millor manera d’actuar, però de vegades la manca de temps per a presentar la proposta o el caràcter innovador del projecte fa que sigui molt difícil posar en pràctica un disseny col·laboratiu.

Sistemes d’autoavaluació (nat, ex, post)

No es va fer cap avaluació de riscs prèvia al projecte. Aquesta mena d’avaluacions poden ser necessàries, però sovint ja són prou evidents. Els factors més obvis potser són en quina mesura els socis exerciran el seu paper respectiu. Sovint, el fet de no encaixar en el model conceptual porta a revaluar la funció de cada soci.

Llengua o llengües de treball

Mentre que cada soci treballava sobre la seva llengua, l’anglès era la llengua comuna del projecte. Podria haver estat qualsevol altre idioma conegut per tots els participants.

Revisió de bibliografia/selecció de documentació rellevant

Dins els cercles acadèmics, el coneixement de la bibliografia i dels treballs en curs dins aquest àmbit es dóna per descomptat, com a punt de partida de qualsevol projecte. Això està en sintonia amb la manera com el discurs científic, en centrar-se en una producció de coneixement cada cop més voluminosa, és un element central per a molts projectes. En alguns aspectes pot dur a confusió, ja que no tots els socis tenen el mateix enfocament disciplinari i perquè de vegades les disciplines col·lideixen; el resultat pot ser una comprensió reduïda dels aspectes d’innovació, si es posa l’èmfasi en la replicació, per exemple. No deixa de ser un punt de partida previsible i útil, però dubto que examinar a fons la bibliografia existent tingui una importància cabdal.

Definició del pla de treball i temporalització

El soci cap de fila va redactar la proposta, amb consultes als altres socis. Malauradament, sovint s’esdevé que els socis no fan gaires aportacions a la proposta inicial. SEMPRE és aconsellable tenir a punt un esborrany que s’apropi al màxim possible a l’esborrany final, amb molta antelació sobre la data límit, ja que així tothom té ocasió d’aportar comentaris a temps i de contribuir amb materials rellevants. Si els socis prefereixen no fer-hi comentaris, no poden comptar de posar objeccions al projecte, un cop ja s’ha començat. D’altra banda, si hi han contribuït i la tasca es desvia del que s’havia acordat, aleshores tenen dret a dir-hi la seva. Sempre és aconsellable de fer constar un acord previ sobre resolució de conflictes.
El valor afegit consistia a dissenyar la proposta d’una manera que el disseny de recerca pogués incloure sistemes polítics i graus de descentralització diferents. Això significava que després els resultats es podrien generalitzar, en referència a aquests paràmetres, al conjunt de la CE.

Qüestions pressupostàries

El pressupost es va elaborar amb dos aspectes clau com a referència. En primer lloc, la quantitat de fons que s’hi podien dedicar i, en segon lloc, la quantitat de feina necessària per enllestir el projecte. Naturalment, el pla de treball es va elaborar en relació amb el pressupost disponible. Una part dels diners es va destinar a tasques administratives, que era el paper del soci cap de fila. La resta es van distribuir a parts iguals. Va costar una mica d’ajustar les diferents despeses generals i la diversitat de costos salarials.

Per a més informació:
Dr. Glyn Williams
Adreça:
Plas Porthamal
Llanedwen
Brynsiencyn
Ynys Mon LL61 6PJ
CYMRU – PAÍS DE GAL·LES
Tel.: +44 1248 430340
Fax: +44 1248 430340
A/e: g.williams@bangor.ac.uk; D3@bangor.ac.uk
URL http://www.bangor.ac.uk/cyc/d3/default.htm (English)
http://www.gcom.ie/d3/index.htm (English)
http://www.gcom.ie/d3/frpggael.htm (Irish)
http://www.smo.uhi.ac.uk/d3/intro.html (Gaelic)