Àrea temàtica: Política regional/Ocupació i afers socials
Programa de la UE: Programa INTERREG (1994-1999) –
Programa Marítim Est d’Irlanda – Oest del País de Gal·les
Nom del projecte (proposta): Intraceltic
Institució cap de fila/Consorci de socis: Comhdháil Náisiúnta na Gaeilge (Irlanda)
Menter a Busnes (País de Gal·les)

Intraceltic té l’objectiu de crear un vincle de comunicació entre Irlanda i el País de Gal·les, a partir dels recursos lingüístics de tots dos països i la seva herència cultural per tal d’oferir una experiència cèltica de caràcter únic.

Informació general

Comhdháil Náisiúnta na Gaeilge (CNAG), creat el 1943, és l’organisme de referència per a la comunitat lingüística gaèlica d’Irlanda. Consisteix en l’agrupació de 22 organitzacions que en formen part. Comhdháil Náisiúnta na Gaeilge té la seu al centre de Dublín, a 46 Kildare Street.
Els dos objectius principals de Comhdháil Náisiúnta na Gaeilge són: el manteniment i el desenvolupament de la comunitat lingüística gaèlica i l’estatus de la llengua irlandesa i dels seus parlants. El seu soci en aquest projecte era Menter a Busnes.
Intraceltic era un projecte de turisme cultural de tres anys de durada, finançat pel programa INTERREG (1994-1999) – Programa Est d’Irlanda – Oest del País de Gal·les. A Irlanda, el projecte va començar oficialment l’1 de març del 1998.

Selecció de possible finançament de la UE, recollida i anàlisi de convocatòries de propostes

Prèviament, el 1991, el CNAG havia organitzat una conferència europea sobre Turisme Cultural i Llengües Minoritàries i va fer servir aquesta experiència per accedir a informació pertinent sobre recursos de finançament i les possibilitats d’acords amb organitzacions semblants d’altres estats europeus. La conferència mateixa va rebre finançament de la UE, a través de la DG XXII.
L’oportunitat del Programa INTERREG per a desenvolupar iniciatives noves de turisme cultural entre Irlanda i el País de Gal·les ja l’havia posat de relleu un alt dirigent del Department de Cultura, Patrimoni, Gaeltacht (la comunitat gaelicoparlant) i les Illes, el ministeri responsable de cofinançar els aspectes culturals del Programa INTERREG a Irlanda.
Les publicacions periòdiques de l’EBLUL durant aquell període van tenir l’organització informada sobre les convocatòries de propostes relacionades amb les llengües i cultures minoritàries.
Els delegats d’INTERREG a Irlanda i el País de Gal·les van ser de gran ajut, un cop identificats com la principal font d’informació i col·laboració en la redacció de la proposta.

Fonts bibliogràfiques

La recerca sobre el perfil de la clientela de turisme cultural per a la proposta es va dur a terme amb el suport de Greg Richards, director del projecte de recerca Atlas, dels Països Baixos, especialitzat en iniciatives de turisme cultural. La proposta també es va basar en publicacions sobre recerques dutes a terme al País de Gal·les, Frísia, Irlanda i Escòcia, que identificaven un nínxol de mercat per a productes i serveis vinculats a l’idioma i a la cultura entre sectors com ara turistes de la diàspora de llarga durada, grups “ètnics”, persones joves, visitants amb formació superior i membres d’altres minories lingüístiques d’Europa.
Es van organitzar visites d’estudis a Escòcia, on Comunn na Gaidhlige administra el Fáilte, projecte per a la comercialització i la promoció de productes i serveis de turisme cultural basats en el gaèlic escocès i la cultura gaèlica.
Igualment, es van dur a terme visites informatives i d’obtenció de recursos, a iniciatives comunitàries com ara Cymad, del País de Gal·les, i Meitheal Forbartha na Gaeltachta, a Irlanda.
També es van fer converses i consultes amb representants del Bord Fáilte (l’agència de comercialització i promoció del turisme d’Irlanda), amb assessors turístics independents i amb operadors turístics.
Finalment, es van distribuir qüestionaris a O'Mara Travel, Abbey Tours, Brendan Tours, USIT i Irish Welcome Tours, amb l’objectiu de contrastar els seus punts de vista en l’ús de productes de caire lingüístic i cultural en les seves rutes.

D’altres fonts de finançament

El CNAG va finançar en espècie el 25% del projecte. Dels programes de la UE a Irlanda i del finançament corresponent, en aquella època, se’n feien càrrec de manera centralitzada els ministeris. Per exemple, el finançament anual del CNAG provenia del mateix ministeri responsable del cofinançament del Programa INTERREG.

Socis

Des de la Conferència Europea de Turisme, al 1991, es va establir una relació estreta entre el CNAG i Menter a Busnes. Totes dues organitzacions havien estat membres fundadors de l’Economic Development Forum for Lesser Used Languages Communities (Fòrum de Desenvolupament Econòmic per a les Comunitats de Llengües Menys Utilitzades). Les dues entitats ja col·laboraven estretament per a desenvolupar un enfocament comú del turisme cultural i buscaven de manera activa programes adequats de finançament de la UE.
Menter a Busnes, amb seu a Aberystwyth, és un organisme de desenvolupament econòmic i empresarial dedicat a fomentar iniciatives empresarials entre els parlants de llengua gal·lesa, per al benefici econòmic del conjunt de la nació.
Es va fer càrrec de la direcció del projecte un Grup de Projecte, integrat pel director de cada organització sòcia i un gestor de projectes de cada soci. També es va crear un Comitè Consultiu format per representants, públics i privats, de la indústria turística de tots dos països. La implicació de representants de l’Administració de turisme d’Irlanda i del País de Gal·les va resultar de gran vàlua, especialment en la fase de presentació de la proposta i també del pla d’activitats, al final del primer any. El seu suport inicial, en forma de participació al Comitè Consultiu, facilitava que els mateixos representants de les autoritats turístiques valoressin les virtuts del projecte. Les organitzacions sòcies van aportar personal administratiu i un espai de treball.
El Grup de Projecte es reunia cada trimestre. Els gestors de projecte es posaven en contacte cada setmana. El Comitè Consultiu d’Irlanda i el País de Gal·les es van reunir el primer any i el comitè de cada país es va reunir per separat el segon i el tercer anys.
Es tractava d’un “programa conjunt” en el sentit que totes les activitats eren complementàries. Intraceltic no era pas un “programa paral·lel”, ja que des del primer any es va constatar que la indústria turística a tots dos països es trobava en estadis de desenvolupament diferents. La proposta per al segon i el tercer anys identificava lliuraments de resultats diferents per a Irlanda i el País de Gal·les, i els gestors de projectes de cada país es van fer càrrec de la gestió dels seus projectes respectius.
La relació amb Menter a Busnes va ser intensa a les primeres fases del projecte i durant la preparació d’un pla d’activitats detallat per al segon i el tercer anys. Més en concret, es van compartir experiències en els àmbits següents:
-Com abordar la llengua i/o el bilingüisme en el turisme cultural, d’una manera creativa i dignificadora.
-El paper de la cultura lingüística en la definició dels objectius del projecte, les activitats i el contingut.
-La creació de xarxes en un àmbit relativament petit del sector turístic.
-Activitats de formació: seminaris i tallers.
-Desenvolupament de material de màrqueting i publicitari.

Finalitats/objectius del projecte

Intraceltic tenia la finalitat de crear vincles entre Irlanda i el País de Gal·les, fent servir els recursos lingüístics de tots dos països i la seva herència cultural per tal d’oferir una experiència cèltica de caràcter únic.
Es va dedicar molt de temps i esforços a reformular els lliuraments del programa per al segon i el tercer anys, a fi d’adaptar-se als requisits del Bord Fáilte, d’Irlanda. El Bord Fáilte no volia donar suport al projecte a Irlanda, llevat que els objectius d’aquest canviessin de desenvolupar productes i serveis a desenvolupar estratègies de màrqueting.
Com ja s’ha esmentat, la recerca per a definir el perfil del client de turisme cultural va anar a càrrec de Greg Richards, director del projecte de recerca Atlas, dels Països Baixos, especialitzat en el desenvolupament d’iniciatives de turisme cultural.
Es va crear una base de dades de proveïdors, tant potencials com ja existents, de productes i serveis de turisme cultural de la regió, i es van acordar criteris sobre clients potencials (és a dir, proveïdors turístics).
Es van dur a terme converses i consultes amb representants del Bord Fáilte, assessors turístics independents, operadors turístics, organismes de turisme i d’altres iniciatives de base comunitària dins els àmbits de la cultura i el turisme. Es van distribuir qüestionaris a O'Mara Travel, Abbey Tours, Brendan Tours, USIT i Irish Welcome Tours, amb l’objectiu de conèixer els seus punts de vista de cara a incorporar productes de caire lingüístic i cultural en les seves rutes.
Intraceltic tenia la voluntat d’informar i motivar el visitant cultural d’Irlanda, que busqui adquirir una experiència enriquidora sobre la cultura celta, de cara a les visites que pot seleccionar. També pretenia oferir un servei de màrqueting per a petits proveïdors de turisme cultural, especialitzats en productes i serveis de turisme lingüístic irlandès, situats fora dels circuits més fressats, que habitualment no disposen de pressupostos de màrqueting ni suport del Bord Fáilte.
Es va encetar un procés de consultes amb iniciatives populars de turisme cultural, com ara Oideas Gael in Glen Cholumcille, Áras Uí Chadhain in Conamara o bé Oidhreacht Chorca Dhuibhne, al comtat de Kerry i amb cursos d’estiu de temàtica irlandesa (tant de nivell acadèmic com de divulgació), per tal de formular un pla de màrqueting. L’anàlisi i la recerca comprenien una anàlisi externa de la indústria turística per a incloure-hi els competidors, els clients potencials, l’anàlisi de la clientela i la formulació de les estratègies de màrqueting.
Intraceltic identificava el mercat per als productes i serveis de turisme cultural d’Irlanda i el País de Gal·les, tot basant-se en la llengua i la cultura de tots dos països com a tret diferenciador, amb l’objectiu d’oferir una experiència singular al visitant cultivat.

Problemes

El principal escull o problema va consistir a convèncer el Bord Fáilte, l’organisme irlandès de promoció del turisme, que existia un mercat per als productes i serveis derivats del turisme cultural, amb un èmfasi en l’aspecte lingüístic i que no s’havia de mesurar necessàriament amb el nombre de pernoctacions a Dublín. La importància de la sostenibilitat, tant de cara al proveïdor com al visitant, no semblava interessant per al Bord Fáilte. L’èxit de les recents campanyes publicitàries del Bord Fáilte per promoure Irlanda com a destinació per a aprendre anglès com a llengua estrangera poden il·lustrar el relleu que té una perspectiva global per al Bord Fáilte.

Creació d’un equip per a concebre i dissenyar la proposta

El CNAG i Menter a Busnes van redactar l’esborrany de la proposta. Bord Fáilte va aprovar la proposta com a part del procés de selecció d’INTERREG, amb la condició que la part irlandesa del projecte elaboraria un pla d’activitats, al final del primer any, per al segon i el tercer anys del projecte.

Llengua o llengües de treball

L’idioma de treball entre el CNAG i Menter a Busnes va ser l’anglès.
Dins del CNAG, l’idioma de treball és l’irlandès, i a Menter a Busnes és el gal·lès. Totes publicacions d’Intraceltic eren bilingües, ja fos irlandès i anglès o gal·lès i anglès.

Anàlisi de la bibliografia/selecció de la documentació pertinent

Les cartes de recomanació i suport rebudes d’iniciatives de turisme cultural d’Irlanda i el País de Gal·les van ser decisives per rebre finançament per al projecte. Els delegats d’INTERREG, que van ser de molta ajuda en la preparació de l’esborrany final de la proposta, van recomanar vivament d’incloure-hi aquestes cartes.
Els representants d’INTERREG també van assessorar i donar indicacions per a la temporalització i el pressupost del projecte. Aquests representants van posar l’èmfasi en la necessitat d’establir lliuraments clars i assolibles, en oposició a la formulació del projecte en aquell moment.

Qüestions pressupostàries

El CNAG i Menter a Busnestenen pressupostos independents. L’emplenament efectiu dels formularis de finançament, cada trimestre, tal com es va acordar amb el ministeri de Cultura, Patrimoni, Gaeltacht (la comunitat gaelicoparlant) i les Illes, exigia força dedicació. Intraceltic va passar una auditoria dels auditors de la Comissió Europea el 1999. El procés de selecció per efectuar una auditoria és completament aleatori. Els auditors dediquen un dia a examinar la comptabilitat. Val la pena destacar que es van interessar per les virtuts del projecte, en el context dels àmbits i temàtiques que la Comissió Europea havia destacat com a temes prioritaris. En conjunt, va ser una experiència interessant. Per tant, voldria destacar el fet que es pot demanar a tothom que passi una auditoria i, per tant, és molt important conservar tota la documentació, a més de fer valer els aspectes positius i la vàlua del projecte en el context europeu.

Contacte:
Adelaide Nic Chárthaigh
A/e: adelaide@comhdhail.ie