Àrea temàtica: Desenvolupament Regional

Programa de la UE: INTERREG IIIA Itàlia-Eslovènia 2004-2006 (Convocatòria de propostes: 30 de novembre del 2004)

Nom del projecte: Sentieri di Pace/Poti Miru

Institució cap de fila/Consorci de socis: província d’Udine; Associazione don Eugenio Blanchini; Associazione sportiva "Saltainbici"; Click Idea Snc; Planinska Družina Benečije; Associazione per il turismo equestre nel Nordest; comunità montana (municipi de muntanya) del Torre, del Natisone e del Collio; Fogolar Viaggi Srl; Ustanova Fundacija Poti Miru v Posoču.

Selecció de possible finançament de la UE, recollida i anàlisi de convocatòries de propostes

Aquest projecte consistia a desenvolupar materials per al turisme i fa servir dues llengües minoritàries: l’eslovè a Itàlia i l’italià a Eslovènia. Al moment de redactar aquesta presentació, el projecte es continua posant en pràctica.
La principal organització responsable de la proposta dedica una persona a la tasca de seguiment de les convocatòries de propostes de la UE que siguin pertinents; aquest projecte era el primer que elaborava en resposta a la convocatòria de propostes del 2004, dins el programa INTERREG.
Els redactors no van fer servir tota la informació disponible de la pàgina web de la UE en què s’anunciava la convocatòria de propostes. De fet, només es va fer servir informació localitzada a la pàgina web del govern regional del Friuli-Venezia Giulia. Però també van fer ús d’altres fonts bibliogràfiques per a reforçar la proposta.

D’altres fonts de finançament

El finançament d’aquest projecte provenia de les fonts següents:
UE: 50%
Finançament propi: 5%
D’altres fonts: 45%
El fet d’haver obtingut finançament de la UE va donar peu a d’altres fonts de finançament. Ha estat un estímul i una bona ocasió per a formular propostes d’inversió a operadors econòmics privats.

Socis

El consorci de socis es va crear reunint totes aquelles associacions del territori de les valls del Natisone que actuaven dins els àmbits coberts per la proposta. Les entitats següents ja tenien una àmplia experiència de treball conjunt com a grup: província d’Udine (Udine); comunità montana (municipi de muntanya) del Torre, del Natisone e del Collio (S. Pietro al Natisone); Ustanova Fundacija Poti Miru v Posočju (Kobarid-Slovenija). També Planinska Družina Benečije (San Pietro al Natisone) tenia alguna experiència en aquest camp. Finalment, l’experiència era nova per a les següents: Associazione don Eugenio Blanchini (Cividale del Friuli); Associazione sportiva “Saltainbici” (Ronchi dei Legionari); Click Idea Snc (S. Pietro al Natisone); Associazione per il turismo equestre nel Nordest (Cividale del Friuli); Fogolar Viaggi Srl (Cividale del Friuli).
A cada soci se li va oferir de participar, responsabilitzar-se i implicar-se a tots els nivells. Tots podien contribuir, a tots els nivells, a la redacció de la proposta. La responsabilitat final corresponia, evidentment, al soci promotor, Pro Loco Nediške Doline/Valli del Natisone.
Es van establir canals especials de comunicació interna entre els socis. En concret, a les reunions generals es van distribuir les tasques de redacció de punts concrets del projecte a cada soci, segons la seva àrea de competència, amb l’aprovació simultània de la resta de socis, després de consultar-los mitjançant Internet.
Per assolir un equip equilibrat i ben distribuït, el nivell de participació va ser òptim, amb l’excepció dels socis institucionals (la comunitat de muntanya –que és una institució de districte, a mig camí entre la província i els municipis– i l’autoritat provincial); de fet, van tenir un paper únicament formal, en part a causa de la dificultat per assignar un delegat amb plens poders de decisió i de formular propostes.

Finalitats/objectius del projecte

La idea d’adreçar una proposta a la UE va aparèixer per primer cop del fet que ja s’havia presentat el problema de protegir i promoure un indret d’importància històrica i mediambiental ben bé al costat de la frontera.

Recopilació i presa en consideració d’experiències d’altres projectes

L’organització cap de fila no va cercar experiències semblants que poguessin contribuir a dissenyar o definir el projecte. No hi havia prou temps per a fer-ho. El soci cap de fila treballava estretament amb la Fundació Poti Miru, de Caporetto (un altre dels socis) i al mateix període havia desenvolupat un “pla mirall” simètric, destinat a les autoritats eslovenes. Però els terminis per a la mateixa convocatòria eren diferents a Friuli-Venezia Giulia i a Eslovènia, cosa que va impedir que es pogués posar en pràctica un pla combinat i més efectiu. La part perjudicada va ser el soci eslovè, el projecte del qual es va rebutjar.
L’organització cap de fila no va posar-se en contacte amb els responsables dels projectes que ja havien rebut finançament d’altres convocatòries de propostes dins el mateix programa o línia pressupostària, ni tampoc va creure necessari que d’altres organitzacions ho fessin, com a part necessària del procediment d’elaboració de la proposta per a la UE.

Problemes i/o dificultats apareguts en el disseny de la proposta

Anàlisi dels sectors interessats

Per a identificar els beneficiaris potencials del projecte, només es va dur a terme un estudi: es va analitzar la llista d’associacions locals per tal d’identificar entitats i grups que poguessin contribuir a aquest projecte en concret i seleccionar les que es podia convidar.
El problema específic que volien abordar els redactors del projecte afectava les associacions següents: entitats culturals interessades en el tema de la Primera Guerra Mundial, operadors turístics, entitats mediambientals, associacions de ciclisme i d’equitació, organismes institucionals interessats en el desenvolupament socioeconòmic de la zona i editorials interessades en l’àmbit del turisme.
Les impressions dels diversos individus o associacions en relació amb el problema o repte es van posar en comú a reunions generals i mitjançant consultes, per Internet, de diversos esborranys de la proposta, a mesura que s’anaven elaborant. Es van fer contactes i converses directes i es van establir acords per a satisfer els interessos dels diversos individus i associacions involucrats.
Cada grup tractava el problema o repte des del seu àmbit de competència o d’interès. Els recursos que cada grup dedicava a debatre la proposta es limitaven a la participació directa d’alguns membres a les reunions i consultes.
Cap soci no va trobar motiu de conflicte en relació amb cap estratègia integrada al projecte, més enllà de la relativa manca de recursos disponibles per a cada soci per a satisfer les seves necessitats.

Anàlisi de la situació actual (arbre de problemes)

El repte principal consistia a salvaguardar i promoure indrets d’importància cultural i mediambiental de la regió. Calia donar suport a activitats econòmiques noves, a fi d’aturar la despoblació de les zones de muntanya. També era present la necessitat de superar la manca de coordinació institucional pel que fa a les polítiques de desenvolupament econòmic i de promoció turística als territoris fronterers entre Itàlia i Eslovènia. Es tractava de problemes clars i evidents, motiu pel qual no va caldre cap mena de classificació ni de priorització.
De la mateixa manera, la inclusió de l’italià i de l’eslovè a l’altra banda de la frontera de cada estat no es devia pas principalment al fet que són, en aquests territoris, llengües menys difoses.

Selecció del tema

Per tal d’identificar els objectius generals i específics, es van convocar reunions generals de tots els socis, basades en la pluja d’idees, que van permetre de seleccionar els temes generals. Aquests temes es van examinar després en profunditat, a fi d’establir els objectius generals i específics del projecte.
Sortosament, aquests objectius generals i específics encaixaven plenament i amb facilitat dins les prioritats establertes a la convocatòria de propostes de la UE. No es va fer palesa cap dificultat.

Creació d’un equip per a concebre i dissenyar la proposta

L’elaboració de la proposta (els continguts de la qual eren el resultat de les sessions generals dels socis) i la redacció van anar a càrrec d’un membre del comitè promotor. A continuació, el text es va lliurar als socis, per fer-hi les esmenes pertinents. Només alguns socis tenien experiència en la formulació de propostes semblants. Però no va caldre cap ajut d’altres organitzacions amb experiència en projectes europeus. Les tasques es van distribuir entre els membres de l’equip segons el coneixement específic de cada soci.
Es van presentar alguns problemes a l’hora de coordinar o integrar els socis que dissenyaven la proposta, i especialment dos: es disposava de poc temps i el formulari de sol·licitud del projecte era repetitiu i alhora massa rígid.

Sistemes d’autoavaluació (ante, ex, post)

Anàlisi de riscs

Es varen tenir en compte els riscs potencials per a l’èxit del projecte, i es van mencionar a la proposta, a fi de deixar oberta la possibilitat de canvis al contracte amb la UE. El pla continua a la fase inicial de posada en pràctica, de manera que encara és aviat per afirmar si les passes que es van fer eren les més adients.

Llengua o llengües de treball

Van sorgir problemes en relació a la llengua o llengües de treball entre els socis del projecte i també per a redactar la proposta. No tots els socis eren bilingües (italià-eslovè). Tanmateix, no va caldre recórrer a traductors externs. El personal tenia prou habilitats lingüístiques i, alhora, prou experiència en projectes internacionals.

Anàlisi de la bibliografia/selecció de la documentació pertinent

La documentació utilitzada per a reforçar la proposta a la UE provenia dels recursos propis de cada soci. Es van reunir cartes de suport a la proposta, provinents d’institucions rellevants o d’experts en el tema.

Determinació del pla de treball i temporalització

Com ja s’ha exposat, el pla de treball durant el procés de redacció de la proposta s’havia decidit a les reunions generals dels socis. La persona designada va elaborar-ne un esborrany i el va adreçar als socis perquè hi fessin esmenes, a mesura que s’anava desenvolupant.

Qüestions pressupostàries

No es va procedir a llegir els aspectes financers de la convocatòria de propostes de la UE, però es va seguir acuradament la normativa de la UE relativa a les despeses de viatge i allotjament, honoraris, tarifes i salaris per categoria, per dia, etc.
No es van presentar problemes pel que fa al repartiment del pressupost als socis. Aquests van decidir encarregar l’administració de tota la contribució de la UE al soci cap de fila, per assegurar una bona coordinació.
El principal problema aparegut en emplenar els formularis de la UE era que sovint requereixen una avaluació detallada, però en un espai limitat, de manera que només permeten fer afirmacions generals. Tanmateix, la proposta es va completar dins de termini.
Va resultar senzill incorporar els principis i criteris europeus (com ara l’efecte multiplicador, la difusió dels resultats, els criteris d’avaluació, el valor afegir europeu, la dimensió europea, etc.) a la proposta, ja que aquests criteris, incloent-hi els qualitatius, s’havien demanat explícitament al mateix formulari de proposta del projecte.

D’altres aspectes i problemes/Comentaris o recomanacions

El termini a Eslovènia era un mes més tard que a Itàlia. Consegüentment, no es va poder presentar una proposta conjunta. Tampoc no hi havia prou informació i suport per part de les institucions regionals. Probablement la proposta eslovena es va refusar pel fet d’haver presentat dos projectes independents, per partida doble, sobre el mateix tema.
Als requisits de la proposta hi figuren algunes limitacions absurdes: es destaca l’objectiu de promoure el desenvolupament econòmic d’una regió, però, al mateix temps, al projecte no es permeten activitats econòmicament remunerades, amb el risc de suspensió del finançament, fins i tot si l’organització que formula la proposta no té ànim de lucre i, en canvi, actua per millorar les condicions de la població local en conjunt, com és el cas de Pro Loco.

Contacte:

Roberto Pensa, membre del Comitè Promotor
Pro Loco NEDIŠKE DOLINE, Valli del Natisone
Via Arengo della Slavia,1
33049 San Pietro al Natisone
A/e: info@nediskedoline.it
Adreça personal:
via Brazzacco 14 I-33100 Udine
tel. 335/8420069;roberto.pensa@libero.it