Àrea temàtica: Llengües regionals o minoritàries
Programa de la UE: (Inexistent)
Títol del projecte: Evrošola/Euroescola
Institució cap de fila/Consorci de socis

Introducció

El projecte Evrošola consistia en un esdeveniment festiu de tres dies de durada (de dijous a diumenge al matí) d’aproximadament 400 infants i mestres, membres de minories lingüístiques d’arreu d’Europa. La meitat d’aquests infants eren membres de la minoria eslovena d’Itàlia, i l’altra meitat pertanyien a d’altres minories lingüístiques europees. Aquesta trobada de tres dies, tindria lloc al territori de la minoria eslovena a Itàlia, el 1995.
Evrošola és el nom original del projecte. El títol del projecte es compon de dos mots: “euro” i “escola”, traduïts a la llengua de la comunitat/minoria amfitriona, la comunitat eslovena d’Itàlia.

Selecció de possibles programes de la UE; cerca, recopilació i anàlisi de convocatòries de propostes

Inicialment, la proposta del projecte no estava vinculada a cap programa específic de la UE, però es basava en la idea que un esdeveniment d’aquest tipus era necessari. Quan es va determinar aquesta necessitat, va començar la recerca de finançament.
L’EBLUL i la xarxa internacional de minories nacionals ja havien dut a terme projectes semblants a d’altres comunitats, i per això es van basar en experiències prèvies a l’hora de decidir on i quan recollir fons. Per tant, la proposta es va preparar partint d’experiències prèvies sobre com elaborar propostes per a la UE. El consorci va fer servir la informació disponible al lloc web de la UE i no va utilitzar altres fonts bibliogràfiques per a reforçar la proposta.

D’altres fonts de finançament

El finançament de la UE va suposar entre el 20 i el 25% del cost total de l’esdeveniment, incloent-hi les contribucions en espècie. El 75-80% restant de la despesa es va cobrir amb autofinançament i aportacions en espècie. Era important rebre finançament de la UE, ja que representava un punt de partida excel·lent de cara a rebre del govern i d’altres institucions locals el finançament necessari per al projecte.

Socis

La preparació de l’Evrošola va anar a càrrec de dos comitès organitzadors: un comitè internacional i un de local.
El comitè internacional va cooperar molt estretament amb els comitès locals de les tres edicions prèvies del projecte (les que s’havien fet a d’altres comunitats minoritàries abans del 1995, que és quan va tenir lloc l’Evrošola).
El comitè internacional hi va aportar suggeriments i l’experiència d’edicions anteriors, i va visitar la minoria eslovena un any abans de l’esdeveniment. Els membres del comitè internacional ja tenien una certa experiència de treball conjunt, en edicions prèvies del projecte.
En el cas de l’Evrošola, l’entitat organitzadora local era un organisme públic de la zona. La responsabilitat principal del desenvolupament de l’activitat residia en aquesta entitat organitzadora, el comitè local abans esmentat.
Finalment, les minories que van prendre part a la trobada de tres dies de durada van ser uns socis importants. S’hi van integrar de manera decidida, en especial al programa de la celebració, i en menor mesura a la fase de la preparació de la proposta. Un cop acordat el programa, cada minoria participant havia d’acudir a la festa ben preparada (amb un programa cultural, el coneixement d’una cançó comuna, etc.).
La comunicació interna entre els socis es va dur a terme sobretot per telèfon i per correu electrònic.

Finalitats/objectius del projecte

Els objectius de l’Evrošola eren els següents:
-Crear lligams entre alumnat i professorat d’escoles de minories lingüístiques d’Europa.
-Promoure la sensibilitat envers la comunitat lingüística eslovena, mitjançant un esdeveniment gran i d’impacte.
-Encetar una cooperació més estreta entre escoles de minories lingüístiques.

Recopilació i presa en consideració d’experiències d’altres projectes

El comitè local i l’internacional van buscar projectes semblants que poguessin ser útils per a dissenyar l’Evrošola, principalment entre projectes d’àmbit estatal i projectes de cooperació entre minories. Aquestes experiències prèvies es van tenir molt en compte a l’hora d’estructurar la proposta d’Evrošola.
Els comitès es van posar en contacte amb els responsables de projectes que ja haguessin rebut finançament de convocatòries de propostes anteriors, dins la mateixa línia pressupostària. Aquestes interaccions van ser d’una gran ajuda, tant per a la preparació de la proposta com més endavant, durant la materialització del projecte. Aquest pas es considerava una part bàsica del procés de disseny de la proposta per a la UE.

Principals problemes i/o dificultats

No es disposava d’estudis o anàlisis anteriors al procés de disseny de l’Evrošola, ja que el projecte es basava en la constatació d’una necessitat, més que en recerques prèvies. Es va crear una sinergia d’interessos entre les persones i les organitzacions interessades, consistent en la necessitat de difondre la realitat de la minoria i de promoure una cooperació més estreta entre les minories lingüístiques.
Els principals problemes i/o dificultats van sorgir en la participació de la comunitat eslovena en el projecte. Tot i que totes les minories participants havien de treballar a fons per a la celebració (els alumnes havien d’assajar una cançó, aprendre paraules bàsiques d’eslovè, preparar un programa cultural, etc.), el principal escull va consistir a convèncer els mestres i pares eslovens de participar en el projecte. El projecte es basava en gran mesura en la despesa econòmica que havien d’assumir les prop de 200 famílies de la comunitat eslovena, en forma de les contribucions en espècie que ja s’han comentat. Els 200 infants estrangers es van allotjar amb les famílies eslovenes. Durant tres dies els pares i mares es van haver de convertir en cuiners, encarregats d’un hotel i xofers. El principal beneficiari del projecte en va ser la comunitat eslovena en conjunt, mentre que el pes més gran de la realització va recaure en les famílies participants.
Per assegurar-se que es cobrien els interessos de les minories participants, i també els dels destinataris dins la minoria eslovena, calia donar resposta a unes necessitats de comunicació permanent, amb ajustaments continus.

Selecció del tema

El projecte Evrošola encaixava perfectament dins la línia pressupostària B7-1007, com també va ser el cas d’edicions prèvies del projecte. Cal fer constar que les edicions anteriors i posteriors del projecte es van dur a terme amb fons procedents de la mateixa línia pressupostària. Tot i que els fons de la UE no eren suficients per a cobrir les despeses de tot el projecte, era essencial disposar-ne. Atès que, al 2003, es va cancel·lar la línia pressupostària esmentada, el projecte ja no s’hauria pogut continuar duent a terme.

Creació d’un equip per a concebre i dissenyar la proposta

La distribució de tasques entre els membres de l’equip del comitè local era molt clara i específica. Cada membre de l’equip havia de preparar i planificar la part del projecte que es resumia a la proposta. Per exemple, diferents membres es feien càrrec de la logística, del programa cultural, del programa esportiu, la comptabilitat o les relacions públiques i les publicacions.

Determinació del pla de treball i temporalització

El pla de treball i temporalització era ben clar, amb competències i obligacions perfectament definides. Calia ajustar-se a uns terminis inamovibles.

Finançament i qüestions pressupostàries

El comitè local no es va haver de llegir els requeriments financers de la convocatòria de propostes ni va haver de seguir al peu de la lletra la normativa de la UE sobre dietes i desplaçaments, ja que en aquell moment (1995) la convocatòria no era tan minuciosa, ni tampoc el projecte tenia un caire tan formal. Les minories participants havien de cobrir les seves despeses de viatge. Per tant, la majoria de les despeses del projecte que constaven al pressupost corresponien directament a la celebració de tres dies que es va desenvolupar a Itàlia. La persona encarregada de la comptabilitat era la mateixa que va preparar el pressupost de la proposta.
La proposta del projecte es va preparar amb antelació i ajustant-se a les dates de la convocatòria. El termini es va complir amb facilitat.