Àrea temàtica: Desenvolupament comunitari

Programa de la UE: Cinquè programa marc (1997)

Títol del projecte:Curs de formació sobre desenvolupament comunitari a Soràbia

Consorci de socis: Centre de Recerca sobre Multilingüisme (Bèlgica); Institut Sòrab (Alemanya)

Introducció

En el marc de la política lingüística europea, s’imposa com més va més la idea que cal desenvolupar una àmplia política de planificació lingüística per a aquelles àrees poc estructurades en què es parlen llengües minoritàries. Per a aconseguir una política lingüística per a minories perifèriques, és útil el principi de “desenvolupament conjunt”, ja incorporat als plans de desenvolupament econòmic regional. S’anomenen minories perifèriques les que viuen en àrees perifèriques des d’una perspectiva geogràfica, social i econòmica (àrees frontereres).

Selecció de possible finançament de la UE, recopilació i anàlisi de convocatòries de propostes
Hi va haver col·laboració entre dos instituts creats en el decurs d’un altre projecte de la UE (http://www.uoc.edu/euromosaic/). El Centre de Recerca de Brussel·les tenia informació interessant sobre finançament del cinquè programa marc.

D’altres fonts de finançament

El Centre de Recerca i l’Institut Sòrab s’autofinancen en tot allò que la UE no pot cofinançar. La UE cofinança el projecte fins al 50%, tot i que no acostuma a arribar a aquest percentatge. També es va rebre finançament complementari d’empreses privades.

Finalitats/objectius del projecte

La idea bàsica del projecte és reforçar les minories, tot reunint actors regionals clau i impartint-los formació sobre la manera de desenvolupar una estructura econòmica regional basada en la llengua minoritària. Per tant, l’ajut es va concedir primer per al desenvolupament i per a la primera execució del programa i, posteriorment, per a ampliar el seu abast a d’altres minories. Tanmateix, en aquesta fase del projecte no es necessitaven socis.

Es va detectar la necessitat de desenvolupar les bases teòriques d’unes estratègies econòmiques comunes que fossin adients per a les minories, i de posar-les en pràctica profitosament. El projecte pretenia crear interseccions entre la situació de la llengua i la situació econòmica de les minories europees.

S’havien de desenvolupar estratègies econòmiques comunes i posar-les a disposició de les minories, per a poder desenvolupar posteriorment i posar en pràctica amb èxit el constructe tèoric del desenvolupament conjunt. L’objectiu del projecte era crear interseccions entre la situació de la llengua i la situació econòmica de les minories europees.

Anàlisi dels sectors interessats
Hi va haver problemes per trobar persones prou obertes per a assimilar nous mètodes de formació en un àmbit molt tradicional. La majoria d’aquests problemes es van superar “barrejant” gent de diferents edats i d’estatus econòmics diversos.

Anàlisi de la situació
El principal problema, al començament del 1997, era analitzar els vincles entre l’economia regional sòraba i les necessitats especials de la llengua minoritària, el sòrab. Les minories viuen sovint a la perifèria dels estats nació. En aquell temps, poques d’aquestes minories disposaven d’indústries innovadores. Calien (i encara calen) programes de formació per a conscienciar els actors clau en l’àmbit de les minories sobre les possibilitats de desenvolupament econòmic.

Selecció del tema
El Centre de Recerca es va assegurar que els objectius generals i específics del projecte encaixessin en les prioritats establertes a les convocatòries de propostes de la UE. Una recerca adequada havia de garantir que, abans de dissenyar el curs de formació, el Centre podria identificar les necessitats generals de les economies regionals situades a la perifèria, i per tant, es podria dotar de tot el necessari per a desenvolupar les estratègies apropiades.

Creació d’un equip per a concebre i dissenyar la proposta
L’equip de redacció central estava format per investigadors del Centre de Recerca de Brussel·les. A Alemanya es va crear un segon equip amb l’objectiu de proporcionar informació especial sobre la situació del sòrab, que va ser incorporada a la proposta.

Sistemes d’autoavaluació (ante, ex, post)
No es van tenir en compte els possibles riscs que podien comprometre l’èxit del projecte, ni es van incorporar aquests temes a la sol·licitud.

Llengua o llengües de treball
Les llengües utilitzades per a la proposta van ser l’alemany i anglès. El projecte va incorporar posteriorment el sòrab com a llengua de formació.

Anàlisi de la bibliografia / selecció de la documentació pertinent
Per al projecte calia informació detallada de la situació econòmica i les relacions de poder a la regió. Aquesta informació va ser incorporada a la proposta pel segon soci, l’Institut Sòrab.

Determinació del pla de treball i temporalització
El pla de treball es va programar amb l’ajut d’eines de gestió habituals, com ara diagrames de Gantt, fites de control, etc.

Qüestions pressupostàries
No hi ha va haver qüestions pressupostàries específiques. El pressupost es va distribuir d’acord amb la càrrega de treball determinada pel coordinador.

Recomanacions
Es poden fer dues recomanacions generals.

Sembla recomanable assegurar-se que a l’equip del projecte s’hi incorpori un especialista en gestió. El fet de disposar d’un sistema de gestió modern era determinant perquè un projecte aconseguís finançament després, dins el sisè programa marc.

En segon lloc, també és recomanable que les persones que hagin de participar a la fase d’implementació del projecte ja hagin treballat conjuntament en xarxa o almenys que se’ls facin consultes durant el procés de redacció de la proposta.

Per a més informació:

Prof. Dr. Peter J. Weber
Katholieke Universiteit Brussel
Forschungszentrum für Mehrsprachigkeit
Vrijheidslaan 17, av. de la liberté
B-1081 Brussel/Bruxelles
Tel.: +32 2 412 42 31, Fax: +49 32 2 412 42 00 -
Mòbil: +49 172 622 46 26
Adreça electrònica: peter.weber@kubrussel.ac.be